Teofania

Per a altres significats, vegeu «Teofania (festival grec)».

Una teofania (del grec antic θεοφάνεια, theofània, 'aparició de déu') és una manifestació local (com ara una aparició visible) d'una deïtat als éssers humans.^[1][2]

El terme s'ha usat per referir-se a aparicions dels déus a les antigues religions de Grècia i del Pròxim Orient. Mentre que la Ilíada és la font més primerenca pel que fa a descripcions de teofanies en la tradició clàssica (que s'esdevenen arreu de la mitologia grega), segurament la descripció més antiga d'una teofania la trobaríem en l'Epopeia de Guilgameix.^[3]

Aquest terme, però, ha adquirit un ús específic per part dels cristians respecte a la Bíblia, i en aquest sentit s'anomenen així les aparicions de Déu o d'éssers angèlics que es narren amb freqüència tant a l'Antic com al Nou Testament. Alguns veuen en l'«àngel del Senyor», que apareix en diversos llocs de l'Antic Testament, una preencarnació del Crist, o el que seria el mateix, el Crist abans de la seva manifestació en forma humana en el Nou Testament. Sovint els relats teofànics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius i la col·loquen preferentment dalt d'una muntanya o l'emmarquen en un núvol. Amb tot, però, d'una de les teofanies més famoses, la de l'Anunciació (Lluc 1: 26-38), no en consta cap tret descriptiu, sinó que se'n subratlla únicament el missatge que va transmetre l'àngel a la Verge Maria.

La teofania està lligada, etimològicament i pel seu significat, amb l'epifania.